ROBAFAVES
En Robafaves de Mataró és un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb una indumentària de guerrer medieval (casc, capa, cota de malla, espasa...), que s’inspira en la figura i el caràcter del rei Jaume I el Conqueridor. En el pit llueix tres o quatre medalles, segons l’ocasió, i a la mà esquerra du un pergamí (en el qual s’explica la llegenda del seu nom), mentre que, amb la dreta, s’agafa la capa. En Robafaves és el cap de la família Robafaves i un dels gegants de Mataró més estimats.
La construcció de l'actual Robafaves va ser encarregada a Josep Maria Diamant i Montañés l'any 1964, qui va crear nous volums amb polièster per reduir el pes i millorar la resistència.
L'any 1984 l'Ajuntament de Mataró aprova una nova reglamentació, i consignen els Gegants com a part del patrimoni públic de la ciutat i de la seva representació institucional, és per això que es duu a terme un important procés d'innovacions en l'aspecte de les figures. En Robafaves passa pel taller del solsoní Manel Casserres que manté les estructures metàl·liques però fa una remodelació completa del aspecte tornant a utilitzar el cartró pel cap i les mans, sense deixar del tot la fibra de vidre. També es fa un nou vestuari recordant l'estil dels anys 50 de la mà de Llorenç Illa tot i que l'any 1992 el mateix Manuel Casserres renova el vestuari de nou.
L'any 2014 l'Ajuntament de Mataró renova el vestuari d'en Robafaves de la mà de Manuel Casserres, que opta per una línia de vestuari continuista, sense grans canvis.
En Robafaves balla al so de flabiolaires en les cercaviles i les dormides. A la Dormida, en Robafaves balla amb la Geganta "La Masurca" repertori del flabiolaire Quirze Perich. Després, balla conjuntament amb la Geganta, Toneta i Maneló "El Ball de Quatre" de Carles Arabia. Tots aquests balls son coreografia de Montserrat Calsapeu.
Actes que hi participa: En Robafaves participa a la majoria dels actes de Les Santes de Mataró, Festa Major de Mataró; La Crida, el Desvetllament Bellugós, l’Anada a Ofici, La Passada, Anada a la Residència Sant Josep, el No n’hi ha prou i l’Anem a tancar y también sale para la Diada de Sant Jordi.
La llegenda d’en Robafaves de Mataró
Una vegada, el poble d’Argentona va convidar els gegants de Mataró perquè hi anessin a ballar.
Quan es va acabar la festa, i de camí de tornada cap a Mataró, els geganters van veure, al costat de la carretera, unes faves molt grosses i boniques. De seguida tots es van començar a imaginar els plats que podrien arribar a cuinar amb aquelles meravelloses faves.
Eren tan i tan temptadores, que els portadors van plantar els gegants al mig de la carretera i, després d’asseguar-se que no els veia ningú, van començar a agafar tantes faves com van poder.
Els portadors no tenien prou espai a les butxaques i no sabien on guardar-les.
Va ser llavors que un d’ells va tenir una magnífica idea:
—Per què no les amaguem a sota la capa del gegant?
Dit i fet, un cop amagades, van reprendre tots contents el camí cap a la ciutat de Mataró.
Quan estaven a punt d’arribar a l’Ajuntament, la mainada els va començar a envoltar i, amb molta insistència, els repetien una vegada i una altra:
—Volem que balleu! Volem que balleu!
Els geganters s’hi resistien, tot donant-los excuses:
—No pot ser! Estem molt i molt cansats de la sortida.
Van tenir la mala sort que una autoritat els va veure i els va dir:
—Tampoc us costa tant fer contenta la mainada. Vinga, feu-los un ball!
Els portadors es van mirar els uns als altres i no van tenir més remei que començar a fer ballar el gegant.
I sabeu què va passar?
El gegant va començar a fer voltes i voltes, i, amb tant de moviment, li van començar a caure les faves per terra!
La gent que l’envoltava, sorpresa, va començar a cridar:
«Ha robat faves! Ha robat faves!».
Des d’aquell dia, que el pobre gegant rep el nom de... Robafaves.
