CORAL CONSEGAL I CODERCH

Nom de la foto:

L’Àliga mística

Descripció de la foto:

L’Àliga, la figura institucional per antonomàsia. Com és ben sabut, sempre ha anat lligada a les autoritats de la ciutat i havia estat lligada també a seguicis religiosos.

Per mi, l’Àliga és pau, és tranquil·litat, és majestuositat i, perquè no, té alguna mística divina, però separada de la religiositat.

Amb aquesta obra volia reflectir precisament això, aquesta divinitat que ens evoca aquest focus de llum vingut de lluny i que la fa brillar com a una protagonista dalt de l’escenari.

Qui és Coral Consegal?

La Coral Consegal, va néixer a Mataró el 1981. I se’ns descriu així:

Llicenciada en Geografia; actriu i cantant en l’àmbit amateur; aficionada a la fotografia; artesana; feminista i santera fins al moll de l’os. Soc una persona amb moltes inquietuds, amb moltes ganes de fer coses i aprendre dia a dia.

Les Santes, per a mi, són un punt clau en el meu calendari anual i no només això, però sí, hi ha parts de la meva vida que giren entorn de les Santes. No ho puc evitar, ho visc així i ho veig així. Em bull la sang quan són Santes. Les Santes per a mi són pur sentiment.

Des de ben petita he estat involucrada en la cultura de la ciutat. He format part de comparses protesta per Carnestoltes de l’Escola Rocafonda; que en el seu moment era una escola molt potent reivindicant coses. També he format part de diverses comparses d’en Pellofa; havia estat vici i ara soc una de les velles del Dimecres de cendra; Donzella i foguera del Sant Jordi a la ciutat; formo part de la Sala Cabanyes on he tingut la sort de compartir hores a l’escenari amb persones fantàstiques i personatges de somni; i Les Santes les he volgut viure sempre des de darrere per fer-me jo el meu horari d’actes i poder seguir absolutament tot allò que m’agradava, que uns anys enrere era gairebé tot. Quan vaig ser prou gran per combinar seguici de dia i sortir de nit ho feia tot, sola i acompanyada perquè sí, perquè m’agrada, fins que fa tres anys vaig entrar a l’Àliga. Les Santes es veuen i viuen diferent des de dins del seguici. Sobretot ho noto perquè vull continuar fent-ho tot i vaig més cansada. Però no m’importa, per a mi Les Santes es viuen amb sentiment o no es viuen.